Nous biomarcadors podrien alertar sobre la progressió ‘silenciosa’ de l’esclerosi últiple

Una troballa recent, presentada al congrés ECTRIMS 2025, obre una nova via per detectar la progressió de l’Esclerosi Múltiple (EM) abans que es faci clínicament visible. Es tracta d’un conjunt de proteïnes identificades al líquid cefaloraquidi que podrien actuar com a senyal d’alerta per reconèixer el deteriorament funcional, fins i tot quan no hi ha brots o recaigudes evidents. Aquest fenomen es coneix com a PIRA (Progressió Independent de l’Activitat de Recaiguda).

El Desgast Silenciós

En l’Esclerosi Múltiple, l’acumulació de la discapacitat no sempre es produeix a conseqüència d’una recaiguda inflamatòria. La PIRA es reconeix cada cop més com un factor clau en el deteriorament funcional a llarg termini de moltes persones. Essencialment, la PIRA és un empitjorament funcional continu que avança sense els símptomes aguts i clars d’un brot. Fins ara, els neuròlegs tenien grans dificultats per disposar d’eines biològiques que permetessin detectar aquesta progressió d’una manera precoç.

A la Cerca d’indicadors a les proteïnes

Per afrontar aquest repte, un equip d’investigadors va analitzar amb detall el líquid cefaloraquidi (LCR) de 122 pacients amb EM. Van comparar tres grups: els pacients que es mantenien estables (sense progressió ni recaigudes), els que presentaven PIRA (empitjorament funcional sense recaigudes) i aquells amb un empitjorament associat a recaigudes (RAW). Mitjançant tècniques de proteòmica avançada, es van mesurar més de 2.800 proteïnes al LCR amb l’objectiu d’identificar quines estaven alterades específicament en el grup amb progressió silenciosa.

Els resultats van ser molt encoratjadors: els científics van aconseguir identificar tretze proteïnes que, en conjunt, van ser capaces de distingir els pacients amb PIRA dels estables amb una precisió del 86%. Aquestes proteïnes tenen un paper en processos biològics fonamentals com la desregulació de la resposta immune, els factors de creixement i l’homeòstasi o equilibri cel·lular. Aquest perfil suggereix que el deteriorament neurològic en la progressió silenciosa és impulsat per mecanismes biològics propis, que són diferents de la inflamació aguda que provoca les recaigudes.

Un fet de gran interès és que aquest perfil proteic associat a la PIRA es va observar tant en pacients que no estaven sota tractament com en aquells que rebien teràpies modificadores de la malaltia. Això indica que els tractaments actuals, tot i ser molt eficaços contra la inflamació dels brots, potser no aconsegueixen bloquejar completament els mecanismes biològics que impulsen la progressió silenciosa.

Cap a un monitoratge més precís

Aquesta descoberta té el potencial de canviar la manera com es gestiona l’Esclerosi Múltiple, ja que permetria la detecció precoç de la progressió silenciosa abans que el deteriorament funcional es faci evident. D’aquesta manera, el seguiment del pacient podria ser molt més personalitzat, anant més enllà de la simple observació de recaigudes. A més, aquests marcadors obren la porta al desenvolupament de noves teràpies dissenyades específicament per actuar sobre els processos de neurodegeneració silenciosa.

És imprescindible subratllar que, tot i que aquests resultats generen molta il·lusió, són dades de perfils proteics molt preliminars i estan encara molt lluny de la pràctica clínica habitual. L’estudi es va dur a terme analitzant el líquid cefaloraquidi, un procediment invasiu que no es pot fer de forma rutinària. El camí que queda és llarg: cal confirmar aquesta troballa en un nombre molt més gran de pacients i fer-ne un seguiment a molt llarg termini. Ningú ha de pensar que amb una simple analítica de sang es podrà saber com es desenvoluparà la malaltia de manera immediata. Per ara, aquestes proteïnes són només una associació; és a dir, no podem afirmar que en siguin la causa directa del dany, sinó que són indicadors. Aquesta recerca és només el primer pas cap a una medicina més personalitzada, però és un pas molt prometedor.